Aquest blog torna a la vida després de mesos apagat. Ja tocava...
Aprofito cinc minutets lliures per a passar un enllaç a una cova de tresors: Ubu Web
Cal anar-hi, no us explico. Però annexo com a exemple un dels [milers de] tresors que s'hi troben: On The Edge, una serie de televisió escrita i presentada en 1992 pel guitarrista anglès Derek Bailey. Un estudi sobre l'improvisació en la música en quatre capítols d'una hora.
Derek Bailey - On the Edge
2007/09/10
2007/04/30
London Marathon (publireportatge)
25-29 d'abril, 2007
3 dies i mig, però no hem parat quiets O_O
les fotos son totes robades pels puestos. potser en el futur n'hi afegiré de genuines...
aurora, stefano, nacho, maria, timo, gràcies!
dimecres:
easyjet de les 2100 a stansted i stansted express. anem un pack de 4 arquitectes, 4, i un servidor.
aurora ens espera a liverpool station.
passeig amb maletes, unes cervesetes i cap al llit, que tots tenim feina.
aurora ens acull a la seva caseta a bethnal green, a tocar de hackney.
dijous:
esmorzem com reis i sortim cap a veure la tate modern - sencereta amb una expo sorpresa d'aquests vàndals:
no us perdeu com expliquen la seva feina i la expo.
intentem anar, caminant sota la pluja, a la casa que veureu més abaix però arribem tard. mentrestant hem dinat a un tandoori italià (sic) un entrepà. no entenc perquè l'aurora ens l'ha recomanat. més tard veurem que ens hem equivocat de lloc...
quedem amb maria a old street, i entrem al soho a trobar-nos amb aurora. acabem sopant en un japonès.
quedem amb nacho a un lloc que es diu el dragon o algo, per huxton. george & the dragon? dragon what? anem a un, però no, després a un altre i sí... cerveses i dormir. no poso fotos perque m'he fet un embolic i no trobo els llocs pfff. ja provaré de posar links perque els dos llocs són recomanables.
divendres:
anem a veure la casa d'aquest freak:
és el museu més dens que mai he vist. i només ensenyen una part...
passem pel borough market a prendre forces, i fem visita d'obra (!) a tooley street, on el nacho està embarcat actualment. quan tingui fotos de la colleta friki vestida amb cascs, botes i armilla groga, les hi poso.
nacho ens prepara una sorpresa: el bar més alt de londres, pis 42. <cliche>la vista és indesctiptible</cliche>. tenim una horeta reservada. fem una mica el posh bevent xampany.
anem al gastropub royal oak a columbia road, on bevem i finalment soparem. recommended.
després, tenim una altra sorpresa reservada, al bethnal green working men's club, un local tremendo fins al punt de fer-me ballar, cosa extremadament inusual. a partir d'una edat, ja se sap...
aquesta foto no és de la nit, però l'escenari és sempre el mateix. aquest dijous la musica era 60's/70's, la nit temàtica sobre barbarella.
dissabte:
ens llevem tard, és clar. amb calma, prenem el solet 5 minuts al carrer mentre timo celebra el ritual de reparar la seva bici. fa un dia de película. hem quedat tots a little venice. passem a buscar abans a ivan i nacho, que viu aprop de barbican centre. aprofitem per fer visita al centre on hem quedat una estoneta amb marta, una altra arquitecte exiliada i amiga (quants!), i ens trobem la mateixa joguina que els reis li van portar al meu nebot, a escala 50:1.
prenem el tube, i ens trobem tots al canal, a little venice. carmen i javi vénen de passejar per camden. baixem pel canal a la recerca de fets arquitectònics remarcables. baixem fins a la zona ultramoderna del paddington basin, on volem veure un famós pont retràctil. la foto el mostra en funcionament. desgraciadament ens els trobem espatllat. no m'estranya pffff...
seguim caminant pel poshland londinenc, cap a hyde park, on parem una miqueta a fer un mos i una birra. no gaire, però, que tenim feina. un bus ens porta cap a piccadilly circus, que hem de fer unes compres. primer a hamleys, que tenim nens a casa i no podem tornar amb les mans buides... trobo el mateix DB5 de Corgi que els meus pares em van portar de londres l'any 77! a la saca.
carmen i javi hi troben més tard el seu somiat bopit extreme 2
després, a waterstone's, a armar-se de literatura, i a prendre unes cerveses al bar del últim pis, que també té unes vistes que déu n'hi dó. javi s'ha comprat un llibre de banksy que jo al final no he pres i que em posa verd d'enveja quan hi penso...
al bar se'ns han afegit aurora, maria, stefano i miquel. des d'aquí anem tots a sopar a un italià al soho. unes cerveses the social i taxi a favela chic, on aurora, inma i jo dimitim d'entrar, que estem rebentats. tornem a casa caminant tranquilament.
diumenge:
surto a comprar esmorzar i em trobo amb el columbia road flower market, que es fa cada diumenge, al costat de casa aurora i stefano. m'hi entretinc solet una estona, després hi passejarem més. totes les botigues són obertes i aprofitem per tafanejar i encara comprar més llibres.
dinem amb aurora i stefano a hackney city farm. un lloc ple de famílies amb nens. la foto següent és del lloc, al centre de londres, creieu-ho o no.
ha estat un matí tranquil i solejat. i de cop... corrent cap a casa! bus, tren, avió, cotxe i ja està.
3 dies i mig, però no hem parat quiets O_O
les fotos son totes robades pels puestos. potser en el futur n'hi afegiré de genuines...
aurora, stefano, nacho, maria, timo, gràcies!
dimecres:
easyjet de les 2100 a stansted i stansted express. anem un pack de 4 arquitectes, 4, i un servidor.
aurora ens espera a liverpool station.
passeig amb maletes, unes cervesetes i cap al llit, que tots tenim feina.
aurora ens acull a la seva caseta a bethnal green, a tocar de hackney.
dijous:
esmorzem com reis i sortim cap a veure la tate modern - sencereta amb una expo sorpresa d'aquests vàndals:
no us perdeu com expliquen la seva feina i la expo.
intentem anar, caminant sota la pluja, a la casa que veureu més abaix però arribem tard. mentrestant hem dinat a un tandoori italià (sic) un entrepà. no entenc perquè l'aurora ens l'ha recomanat. més tard veurem que ens hem equivocat de lloc...
quedem amb maria a old street, i entrem al soho a trobar-nos amb aurora. acabem sopant en un japonès.
quedem amb nacho a un lloc que es diu el dragon o algo, per huxton. george & the dragon? dragon what? anem a un, però no, després a un altre i sí... cerveses i dormir. no poso fotos perque m'he fet un embolic i no trobo els llocs pfff. ja provaré de posar links perque els dos llocs són recomanables.
divendres:
anem a veure la casa d'aquest freak:
és el museu més dens que mai he vist. i només ensenyen una part...
passem pel borough market a prendre forces, i fem visita d'obra (!) a tooley street, on el nacho està embarcat actualment. quan tingui fotos de la colleta friki vestida amb cascs, botes i armilla groga, les hi poso.
nacho ens prepara una sorpresa: el bar més alt de londres, pis 42. <cliche>la vista és indesctiptible</cliche>. tenim una horeta reservada. fem una mica el posh bevent xampany.
anem al gastropub royal oak a columbia road, on bevem i finalment soparem. recommended.
després, tenim una altra sorpresa reservada, al bethnal green working men's club, un local tremendo fins al punt de fer-me ballar, cosa extremadament inusual. a partir d'una edat, ja se sap...
aquesta foto no és de la nit, però l'escenari és sempre el mateix. aquest dijous la musica era 60's/70's, la nit temàtica sobre barbarella.
dissabte:
ens llevem tard, és clar. amb calma, prenem el solet 5 minuts al carrer mentre timo celebra el ritual de reparar la seva bici. fa un dia de película. hem quedat tots a little venice. passem a buscar abans a ivan i nacho, que viu aprop de barbican centre. aprofitem per fer visita al centre on hem quedat una estoneta amb marta, una altra arquitecte exiliada i amiga (quants!), i ens trobem la mateixa joguina que els reis li van portar al meu nebot, a escala 50:1.
prenem el tube, i ens trobem tots al canal, a little venice. carmen i javi vénen de passejar per camden. baixem pel canal a la recerca de fets arquitectònics remarcables. baixem fins a la zona ultramoderna del paddington basin, on volem veure un famós pont retràctil. la foto el mostra en funcionament. desgraciadament ens els trobem espatllat. no m'estranya pffff...
seguim caminant pel poshland londinenc, cap a hyde park, on parem una miqueta a fer un mos i una birra. no gaire, però, que tenim feina. un bus ens porta cap a piccadilly circus, que hem de fer unes compres. primer a hamleys, que tenim nens a casa i no podem tornar amb les mans buides... trobo el mateix DB5 de Corgi que els meus pares em van portar de londres l'any 77! a la saca.
carmen i javi hi troben més tard el seu somiat bopit extreme 2
després, a waterstone's, a armar-se de literatura, i a prendre unes cerveses al bar del últim pis, que també té unes vistes que déu n'hi dó. javi s'ha comprat un llibre de banksy que jo al final no he pres i que em posa verd d'enveja quan hi penso...
al bar se'ns han afegit aurora, maria, stefano i miquel. des d'aquí anem tots a sopar a un italià al soho. unes cerveses the social i taxi a favela chic, on aurora, inma i jo dimitim d'entrar, que estem rebentats. tornem a casa caminant tranquilament.
diumenge:
surto a comprar esmorzar i em trobo amb el columbia road flower market, que es fa cada diumenge, al costat de casa aurora i stefano. m'hi entretinc solet una estona, després hi passejarem més. totes les botigues són obertes i aprofitem per tafanejar i encara comprar més llibres.
dinem amb aurora i stefano a hackney city farm. un lloc ple de famílies amb nens. la foto següent és del lloc, al centre de londres, creieu-ho o no.
ha estat un matí tranquil i solejat. i de cop... corrent cap a casa! bus, tren, avió, cotxe i ja està.
2007/04/17
Flying Tape Revisited
Flying tape, de Zilvinas Kempinas, al Palais de Tokyo. Havia posat foto, però això transmet molt millor com és.
- d'on has tret el video O_O ?
- tafanejant...
- ah
- n'hi ha dos més a youtube però no estan tan ben fets, encara que surt interacció amb gent. tafanejava la paraula flying tape. like it?
- love it. ara mateix faig un re-post.
2007/03/23
The Ultimate Question of Life, the Universe and Everything
"O people waiting in the Shadow of Deep Thought!" he cried out. "Honoured Descendants of Vroomfondel and Majikthise, the Greatest and Most Truly Interesting Pundits the Universe has ever known ... The Time of Waiting is over!"
Wild cheers broke out amongst the crowd. Flags, streamers and wolf whistles sailed through the air. The narrower streets looked rather like centipedes rolled over on their backs and frantically waving their legs in the air.
"Seven and a half million years our race has waited for this Great and Hopefully Enlightening Day!" cried the cheerleader. "The Day of the Answer!"
Hurrahs burst from the ecstatic crowd.
"Never again," cried the man, "never again will we wake up in the morning and think Who am I? What is my purpose in life? Does it really, cosmically speaking, matter if I don't get up and go to work? For today we will finally learn once and for all the plain and simple answer to all these nagging little problems of Life, the Universe and Everything!"
Two severely dressed men sat respectfully before the terminal and waited.
"The time is nearly upon us," said one.
"Seventy-five thousand generations ago, our ancestors set this program in motion," the second man said, "and in all that time we will be the first to hear the computer speak."
"An awesome prospect, Phouchg," agreed the first man.
"We are the ones who will hear," said Phouchg, "the answer to the great question of Life...!"
"The Universe...!" said Loonquawl.
"And Everything...!"
"Shhh," said Loonquawl with a slight gesture, "I think Deep Thought is preparing to speak!"
There was a moment's expectant pause whilst panels slowly came to life on the front of the console. Lights flashed on and off experimentally and settled down into a businesslike pattern. A soft low hum came from the communication channel.
"Good morning," said Deep Thought at last.
"Er ... Good morning, O Deep Thought," said Loonquawl nervously, "do you have ... er, that is..."
"An answer for you?" interrupted Deep Thought majestically. "Yes. I have."
The two men shivered with expectancy. Their waiting had not been in vain.
"There really is one?" breathed Phouchg.
"There really is one," confirmed Deep Thought.
"To Everything? To the great Question of Life, the Universe and Everything?"
"Yes."
Both of the men had been trained for this moment, their lives had been a preparation for it, they had been selected at birth as those who would witness the answer, but even so they found themselves gasping and squirming like excited children.
"And you're ready to give it to us?" urged Loonquawl.
"I am."
"Now?"
"Now," said Deep Thought.
They both licked their dry lips.
"Though I don't think," added Deep Thought, "that you're going to like it."
"Doesn't matter!" said Phouchg. "We must know it! Now!"
"Now?" inquired Deep Thought.
"Yes! Now..."
"Alright," said the computer and settled into silence again. The two men fidgeted. The tension was unbearable.
"You're really not going to like it," observed Deep Thought.
"Tell us!"
"Alright," said Deep Thought. "The Answer to the Great Question..."
"Yes...!"
"Of Life, the Universe and Everything..." said Deep Thought.
"Yes...!"
"Is." said Deep Thought, and paused.
"Yes...!"
"Is."
"Yes...!!!...?"
"Forty-two," said Deep Thought, with infinite majesty and calm.
It was a long time before anyone spoke. Out of the corner of his eye Phouchg could see the sea of tense expectant faces down in the square outside.
"We're going to get lynched aren't we?" he whispered.
"It was a tough assignment," said Deep Thought mildly.
"Forty-two!" yelled Loonquawl. "Is that all you've got to show for seven and a half million years' work?"
"I checked it very thoroughly," said the computer, "and that quite definitely is the answer. I think the problem, to be quite honest with you, is that you've never actually known what the question is."
"But it was the Great Question! The Ultimate Question of Life, the Universe and Everything!" howled Loonquawl.
"Yes," said Deep Thought with the air of one, who suffers fools gladly, "but what actually is it?"
A slow stupefied silence crept over the men as they stared at the computer and then at each other.
"Well, you know, it's just Everything ... Everything..." offered Phouchg weakly.
"Exactly!" said Deep Thought. "So once you do know what the question actually is, you'll know what the answer means."
from "The Hitchhiker's Guide to the Galaxy" by Douglas Adams.
2007/02/24
O So White
No ho hauria dit mai, pero m'he reconciliat amb Sting.
Quan el vaig veure al 'Musical Express' a la tele cantant Roxanne, no havia sentit res igual. Era el 1977 (78?).
Després de Police, encara el vaig seguir, algunes coses em van agradar (Bourbon Street, p. ex.), altres no (Englishman p. ex.)
Es va liar amb el muntatge dels indis de l'amazones, i semblava que se li havien pujat els fums. En fi, era Sting...
Ara s'ha tret la corona, s'ha posat una camisa blanca, i a cantar Dowland, humil i sincer.
Bravo, Sting.
2007/01/30
Déjà vu
Un cronopio va a abrir la puerta de calle, y al meter la mano en el bolsillo para sacar la llave lo que saca es una caja de fósforos, entonces este cronopio se aflige mucho y empieza a pensar que si en vez de la llave encuentra los fósforos, sería horrible que el mundo se hubiera desplazado de golpe, y a lo mejor si los fósforos están donde la llave, puede suceder que encuentre la billetera llena de fósforos, y la azucarera llena de dinero, y el piano lleno de azúcar, y la guía del teléfono llena de música, y el ropero lleno de abonados, y la cama llena de trajes, y los floreros llenos de sábanas, y los tranvías llenos de rosas, y los campos llenos de tranvías. Así es que este cronopio se aflige horriblemente y corre a mirarse al espejo, pero como el espejo esta algo ladeado lo que ve es el paragüero del zaguán, y sus presunciones se confirman y estalla en sollozos, cae de rodillas y junta sus manecitas no sabe para que. Los famas vecinos acuden a consolarlo, y también las esperanzas, pero pasan horas antes de que el cronopio salga de su desesperación y acepte una taza de té, que mira y examina mucho antes de beber, no vaya a pasar que en vez de una taza de té sea un hormiguero o un libro de Samuel Smiles.
"La foto salió movida" de "Historias de Cronopios y de Famas"
Julio Cortázar, 1962. © 1996 Alfaguara
2007/01/16
Subscribe to:
Posts (Atom)
